dilluns, 30 abril de 2012

Ardor guerrero/Antonio Muñoz Molina

L´experiència vital de cada persona pot influir en la recepció i assimilació d`alguns llibres. Al meu parer, este n´és un exemple clar. Per determinades circumstàncies vaig fer el servei militar, tot i que a última hora i de ben majoret. Les experiències que han quedat d´aquella vivència (de tot tipus), mai podran borrar-se de la meua conciència. Si hi ha alguna cosa de la qual dos hómens poden parlar sense parar és del servei militar. El llibre de Muñoz Molina tracta precisament d`això: del seu servei militat. En el seu cas es tracta d`una experiència profundament traumàtica ja que li va tallar la seua vida i la seua vocació d`escriptor, a més va tindre problemes per la seua militància política en el context de 1979, plena transició i en el País Basc. Així que tenim el dia a dia molt detallat d`un recluta al servei militat, com déiem abans, aquell que l´haja fet vorà moltíssims dels tòpics que va viure i que sembla que s`ha repetit sempre, per altra banda, és interessant la descripció del moment històric i dels problemes polítics que va viure l´autor, a més de les amistats, sense dubte allò més important que el servei militar podia deixar. Per a qui no l´haja fet té ací una bona descripció, tot i que potser massa detallada, mentre per a qui sí que l´haja fet serà una ocasió de tornar a un passat que molts vam viure.

dimecres, 25 abril de 2012

Insignificant (poemeta)

Estic ple de tot,
de la llum,
de la boira,
de milers de primaveres,
de silencis criminals.

Estic ple de tot,
de paraules que s´acaben,
de converses inacabables,
d`ara tu i després jo.

Estic ple de tot,
de saber que tot s´atura,
de problemes intangibles,
de promeses de paper.

Photography Graphics, Tumblr Photography

dilluns, 2 abril de 2012

YO NADA

“Yo nada. No esperaba nada. Trabajaba .Más y más y siempre más. Era mi uniforme de camuflaje, mi armadura, mi coartada. Mi coartada para no vivir. Porque a mí, eso de vivir, no me gustaba mucho. Pensaba que no se me daba bien. Me inventaba dificultades, montañas que escalar. Muy altas. Muy escarpadas. Y entonces me ponía manos a la obra. Las escalaba y luego me inventaba otras. Sin embargo no era ambicioso, no tenía imaginación.” Anna Gavalda “La amaba”

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...