dilluns, 16 maig de 2011

MARIA BARBAL/PEDRA DE TARTERA



El que més m´ha sorprés d´este llibre és la tristor, la buidor i el desarrelament que pateix la protagonista, Conxa.

Es tracta d´una novel·la que transcorre fonamentalment durant la primera meitat del segle XX. Està ambientant totalment en el Pallars i ens mostra una societat rural tancada i aïllada. Des de ben jove s´ha de mudar a un altre poble perquè els seus pares no poden encarregar-se d´ella, perd tot el contacte amb la seua família i se´n va a viure amb els seus oncles. Amb ells la vida trancorrerà lentament, amb les il·lusions de una jove però amb unes expectatives molt limitades, per ser forastera, per ser dona i per estar en un xicotet poble lluny de tot avanç.

Era imprescindible el matrimoni, cap dels que se li proposaven eren del seu gust, fins que coneix Jaume, de qui s´enamora perdudament. La passió inicial acabarà amb rutina i distanciament, la dura feina, els fills, i ella se sentirà a poc a poc, sola i perduda, com una pedra amuntegada en una tartera, d´ahí el nom del llibre.

Jaume simpatitzava amb la República, cosa que va fer que desapareguera. En eixe moment la llum de Conxa va anant diluint-se molt lentament, tot mirant la vida com si no anara amb ella.

És destacable el vocabulari emprat, amb un llenguatge del món rural en extinció i la melangia que s´apodera d´ella, de no poder exterioritzar tot el que té al seu interior.


Lo que más me ha sorprendido de este libro es la tristeza, el vacío y el desarraigo que sufre la protagonista, Concha.

Se trata de una novela que transcurre fundamentalmente durante la primera mitad del siglo XX. Está ambientando totalmente en el Pallars y nos muestra una sociedad rural cerrada y aislada. Desde muy joven se mudó a otro pueblo porque sus padres no pueden encargarse de ella, pierde todo contacto con su familia y se va a vivir con sus tíos. Con ellos la vida trancorrerà lentamente, con las ilusiones de una joven pero con unas expectativas muy limitadas, por ser forastera, por ser mujer y por estar en un pequeño pueblo lejos de todo avance.

Era imprescindible el matrimonio, ninguno de los que se le planteó eran de su agrado, hasta que conoce Jaime, de quien se enamora perdidamente. La pasión inicial acabará con rutina y distanciamiento, el duro trabajo, los hijos, y ella se sentirá poco a poco, sola y perdida, como una piedra amontonada en una tartera, de ahí el nombre del libro.

Jaume simpatizaba con la República, lo que hizo que desapareciera. En ese momento la luz de Concha va yendo diluyéndose muy lentamente, mirando la vida como si no fuera con ella.

Es destacable el vocabulario empleado, con un lenguaje del mundo rural en extinción y la melancolía que se apodera de ella, de no poder exteriorizar
todo lo que guarda en su interior.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...