dilluns, 20 setembre de 2010

GRÀCIES PER LA PROPINA/Ferran Torrent

subir imagenes

Era una de les poques novel•les de Ferran Torrent que em faltava per llegir. Es tracta d`un autor molt efectiu però molt Fidel al seu estil, així que dins del seu habitual gust per relatar els “baixos fons” de la ciutat de València, “gràcies per la propina” esdevé més entranyable que la resta d`obres i per a un valencià del cap i casal com jo, et porta a imaginar-te com eren fa uns anys llocs tan coneguts.

Ferran Torres és el protagonista d`esta història, juntament amb Pepín, el seu germà, que apareix amb una caracterització secundària. Ens relata els anys de juventut i adolescència de dos xics que viuen en una família atípica d`un poble de l´Horta de València. Dic atípica per a l`epoca, ja que el nucli familiar és constituït pels dos germans, dos oncles i un avi, és a dir, una família completament masculina.

La vida a la novela transcorre d`una manera entre dramàtica i encissadora, són especialment agradables les referències al tramvia dels anys 60, les futbolístiques i les referides a la vida nocturna de la València tardofranquista. Uns personatges que tracten amb dificultats d`obrir-se pas i de viure intensament el present, ja que el futur era totalment boirós. M´ha encantat.

Era una de las pocas novelas de Ferran Torrent que me faltaba por leer. Se trata de un autor muy efectivo pero muy fiel a su estilo, así que dentro de su habitual gusto por relatar los “bajos fondos” de la ciudad de València, “gracias por la propina” resulta más entrañable que las demás obras y para un valenciano de la capital como yo, te lleva a imaginarte cómo serían hace unos años lugares tan conocidos.

Ferran Torres es el protagonista de esta historia, juntamente con Pepín, su hermano, que aparece con una caracterización secundaria. Nos relata los años de juventud y adolescencia de dos chicos que viven en una familia atípica de un pueblo de l´Horta de València (la comarca a la que pertenece Valencia ciudad). Digo atípica para la época, ya que el núcleo familiar está constituido por los dos hermanos, dos tíos y un abuelo, es decir, una familia completamente masculina.

La vida en la novela transcurre de una manera entre dramática y encantadora, son especialmente agradables las referencias al tranvía de los años 60, las futbolísticas y las referidas a la vida nocturna de la València tardo franquista. Unos personajes que tratan con dificultades de abrirse paso y de vivir intensamente el presente, ya que el futuro era totalmente oscura e inesperado. Me ha encantado.



En los 90 se rodó una película basada en la novela.

8 comentaris:

  1. No l'he llegit però el vaig regalar per Sant Jordi i va agradar bastant. Bon apunt!

    ResponElimina
  2. Hola!
    En Ferran Torrent és un d'aquells autors que aconsegueix desesperar-me de tant que m'agradaria que m'agradés i tantes frustracions que em comporta el llegir-lo i notar que manca "alguna cosa". Si sabés el què hauríem resolt el problema, però... Tolero (i quasi desitjo) l'estripada, la mascletà, l'extremositat, però continua essent un d'aquells autors que em sembla que ho fan massa artificial i que no arriben a destapar-se del tot. En concret, en aquest Gràcies per la propina, és un viatge sentit cap a la infància, però continua mancant-me alguna cosa d'implicació; és on més a prop està, però sembla com si a últim moment digués: "no, no ho explicaré tot, no em posaré a les mans del lector". Manca ànima a l'autor? Demano massa? Tot podria ser. I podria ser que l'errada caigués del meu costat. I és una llàstima, perquè m'és simpàtic, com escriptor, com persona, com valent, com estripat, com aficionat del Llevant i del Braça i com moltes altres coses més. En fi, l'únic que puc dir és que ho segueixo provant.
    Una salutació ben cordial!

    ResponElimina
  3. Una novel·la masculina, si és que aquest calificatiu és vàlid.

    ResponElimina
  4. Aquesta sí que me l'he llegit! em va agradar força i també una que no recordo bé el títol...el tafur...o una cosa així ...no sé perquè és un autor que no em crida per torna'l-mel a llegir ....bona ressenya!

    ResponElimina
  5. Paso y te dejo un abrazo, quizás algo fuera de tiempo, pero ando mal de reloj!

    :)

    ResponElimina
  6. Si et ve de gust fer un meme passa't pel meu espai.

    Salutacions!

    ResponElimina
  7. Miles de cariños, guapísimo.

    Un abrazo inmenso y petonets mil.

    ResponElimina
  8. Que buen dato me dejaste sobre el "Ministerio de la Igualdad". Ojalá América toda pueda llegar algún día a igualarse con España!
    Cómo van tus cosas Jordi?

    P.d: devoré 3 libros de Murakami al hilo. Es maravilloso!
    Un abrazo

    ResponElimina

Passava per ací...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...