Cada vegada m`agrada més llegir a este escriptor japonés. La solitud de nou és el tema fonamental. Tres personatges se senten absolutament solitàries, en el seu món particular, enmig de milions de persones. El protagonista, un jove mestre de primària està enamorat de manera platònica, de Sumire, una jove aprenent d`escriptora, dinàmica i imaginativa. Ella veu en ell l`amic inconcidional, però no un amor de parella. Rememorant els silencis japonesos, ell no li dirà mai res, però romandrà sempre al seu costat, escoltant-la i atenent-la.
El destí vol que Sumire s`enamore de Miu, una dona major que ella però que tampoc no pot tornar-li l`amor en igualtat de condicions.
L`acció es trasllada a una illa grega, Sumire es perd sobtadament i el seu enamorat va a buscar-la. Descripcions oníriques i móns paral·lels; què fer quan sentim que el món no és el nostre lloc, o millor dit, no té lloc per a nosaltres?, almenys este món.Els personatges busquen una realitat impossible, encara que es dessitge, per això miren més enllà d`allò que els altres veiem.
Altament recomanable per aquells qui s`han llegit Tòkio Blues (la seua novel·la més coneguda) i els va agradar i per a tots qui vullguen explorar el formidable món de Murakami
